divendres, 4 d’abril del 2008

LES ENERGIES DELS AMICS

Plena d'energia alimentada de trobades amistoses de sempre i noves.
Les holandes han fet vincle ultimament amb barcelona. Aquest cop l'Ursula i la seva persona (dos grans amigues en una) han visitat i compartit una estona amb mi i amb els nostres sens-sentits de la vida.
Explicant entre rialles els nostres desitjos i frustrasions, em recordat de nou que fàcil es estimar una amiga quan tot va sobre rodes (fins i tot quan les coses no van bé). Un bar eclipsat per la nostra eufória, les nostres parides i un vol de pipes que es vuida en un mocador de closques que rebossa. Una amanida de salmó sense salmó. Una camamilla per apat acompanya la nou vinguda Glòria que arriba de viatje amb mil queixes per explicar el seu meravellós viatje. Situacions de la vida que costen de canviar amb la sinceritat de dir que dur que es fa passar-les i dubtes del futur que queden al aire, encara que es parlin fins que calgui. Una recent vinguda de París que explica el mal de peus i el fred. El romanticisme enlloernat per les visites turistiques d'una ciutat que no pot fer-se més gran i més interessant.
tres amigues petant la xerrada. Aixó és tot. Però és el més gran que hom pot tenir.

Una trucada d'una gran amiga, que mutuament anyorem veure'ns les cares per lleguir als ulls, la felicitat o quelcom que ens envolti. Records de problemes pendents, anuncis de noves aventures futures i previstes. En conclusió, amistat. Què omple més a una persona que l'amistat?

Les veritables amistats son per mi, aquelles que on no hi té lloc l'0rgull, les mascares, els egos... aquelles que et coneixen i estimen els teus defectes i alhora saben anunciar-los sense més ni més. Simplement per riure'ns de les nostres batalles i ser conscients de on és el nostre lloc.
Aquelles que entenen que no és fàcil trobar-te per questions personals o laborals tot i que les anyoren i es proven de trobar...... però on , per part de ambdues parts, no hi ha pors d'aquesta llunyania que simplement és la vida i el dia a dia que s'interposen en el camí...i que tots sabem que son també importants.

Aquesta és una oda a les meves amigues. Us estimo perque sempre hi sou i perque a canvi de res, em feu aquest regal.

2 comentaris:

Montserratti ha dit...

ooooh! que bonicu nina! escrius com un angelet!
he plorat...
muak!
ens veiem dimarts! Per fiiiii!

LAURA F P ha dit...

Gràcies nena. Es que l'amor emociona....
i jo sempre tan carregada de sentiments....
així els puc evocar en algun lloc.