Desprès de tres mesos torno a donar una ullada al blog secret (ja que encara no l'he dit a ningú) per veure l'inevitable: continua igual.
DIA ESTRANY:
Hi ha dies que et lleves com qualsevol dia, et dutxes, t'arrecles i comences com cada dia.... però el dia es va torçant sense cap fatalitat concreta....pero sents que les coses no estan resultant com ho tenies planejat. Les coses canvien i ja no saps quin es el teu rumb. L'agenda no compleix amb els seus proposits. Però en el fons, disfrutes del no saber que passarà .... i del no saber amb qui et veuras, que faràs.... tinguem en compte que soc la cosa més planificadora del món i que tremolo quan la vida em sorprèn.
Perduda en la meva estimada i anyorada ciutat amb temps mort per endevant m'apropo a la primera biblioteca que trobo i trio, com diria un gran amic meu, un llibre de filosofia barata del J. Bucay...y sorprenentment en dos hores ja estic a punt d'acabar-lo i , pateticament em sento identificada i enganxada als contes que relata. Sento la necessitat de conectar-me amb mi mateixa i estimar-me. La sort em vé de cara ja que el meu amor té planificada una trobada d'amics i decideixo apostar per mi. Jo decideixo quedar-me a casa fent el que vulgui. Buscant aquells espais intims de fer el que un vol quan esta sol i ...com es disfruta de no fer res i sentir que estas fent molt per tu.
Disfrutant d'una xerrada pel messenger amb un amic a les holandes, del teu blog que ningu llegueix... és una bona nit de divendres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Si, nini! a vegades sembla que tenir una tarda per un mateix és la cosa més extranya del món, quan hauriem de tenir-ne varies a la semana...bogería barcelonil... encara que dificilment podrem canviar aquest ritme que tothom sembla voler atrapar,crec que podem fer ALGUNA COSA per conectar amb el que realment un té ganes de fer o de viure...
P.D. Fijo que el J. Bucay diu en el llibre que el que conta és el present, no? Si és que són coses que ja sabem però que oblidem tan depressa...
Publica un comentari a l'entrada