MONTSE I LAURA EN..."L'HOME DE L'ALBORNÓS"

AGOST

No sols hem fet la mudança, hem estrenat "em vaig haver de treure l'olor de les dones perdudes" de la Rodoreda, preparant la boda i fent alguna sortideta amb amics, sino que també (en una meravellosa nit de banys arabs i sopar japonés) vem ser convidades per un Joanot ja conegut (un dia, fa un parell d'anys) a una festa privada on l'Aina, la Montse i jo vem endinsar-nos en un món paral.lel de ficció, creant un guió meravellós, d'0n qui sap....en pot surtir un curt.
Una nit d'inspiració, que no sols ens va distreure aquella nit, sino que ens ha tingut moltes d'altres entretingudes a la Montse i a mi (cadascuna en solitari), per acabar de perfilar-la i arrodonir-la.
Estem desitjant acabar-la (amb el temps que calgui), per dur-la a terme...i no sabeu les ganes que tinc de que algu pugui disfrutar-la.
definitivament, la Montse i jo juntes ens inspirem amb facilitat

ULTIMS COMIATS A CORBERA

A tres dies d'una resposta. Vull marxar d'aquest indret tant maco. Una és de ciutat. Què hi farem. Si hem donen el sí, ens veiem aviat a la ciutat!!!

Evelyn i jo en les nostres tardes de feina...i les pastes de xocolata.

Ursula i jo, inseparables, tot i les distancies.

Taller de manualitats en dies de pluja.

Coco&Channel presenten premis Festival de Cinema LGTB barcelona 2008.

ELS IMPROMPTUS!

Alguns dels meus companys de companyia. Falta
la Martus, el David i jo.
Quina sort treballar en equip amb ells!!

VANE & SISTER

Això em recorda a l'estiu. A Kiko Veneno. La Vane posant més alegria a la vida, com sempre. Per sort per nosaltres.

Dos persones van decidir unirse per que una persona neixès i pogues sentir tot el que fa 28 anys he sentit, he vist, he aprés, he estimat, he viscut... i moltes altres coses que m'esperen d'ara en endevant fins no se sap quan. Perque dir-lis pares? si son els nostres creadors.
Semblen persones iguals que nosaltres, a qui a vegades creiem poder aconsellar, però a ells els hi dec la vida.
No son guapos?

DIUMENGE PERFECTE

Dubi, dubi du, dubi dubi du.... una excursió pels boscos i camins de corbera, un cabrit a la brasa, una terrassa plena de sol, un company concentrat en lo seu, jo en lo meu. Calamaro a les meves orelles , una montanya viva enfront, un ordinador buscant de tot, tranquil·litat, cero aburriment, cero cansansi.
Sembla un dia d'estiu en plenes vacances.
Que bonic és corbera quan estas tranquil. Quan no necessites barcelona. Disfrutem-ho avui i que no passa cada dia.

OH PARIS!

Rescato París, ja 3 semanas enrera, per acompañar la imatge.

Aconsello la visiteu a l'estiu, ja que el fred era important.

Resumint: és moooooolt gran, massa ple de preciositats per veure (una semaneta estaria genial), les terrassetes insufribles pero precioses (es exagerat lo apretat que esta tot) ara entenc perque les parissines estan primes (la gent que he vist era tota de postal, perfectes) sols pel boulevard del clichy, on trobaras el Molin Rouge, la gent tenia un asquecte ramblesc o ravalero.

Els formatges: reafirmo que son mooooolt bons, acompanyats amb un bon vi -primera vegada que gaudeixo d'un vi negre, mmmmm- i de postres uns fressons.

I per primera vegada també, he provat la sopa de ceba que tan li agrada a ma mare, tot i que mai ens n'ha fet- i mmmmmmmm....... he descobert un plat més per la col·lecció.

Els aparadors son perfectes amb preus intocables. L'Alba, mi princesa pensante, m'ha vingut molts cops al cap. Si pugués regalar ciutats o païssos, no duptaria per quí seria P.

Els metros son molt útils, tant que és veu un desgast.

La piràmide del lovre és preciosa, és com veure un diamant gegant clavat a terra, i dóna un aire modern a l'edifici del museu, que tampoc es queda curt...i després, entras a dintre i et perds. Donat que els dos anys de francès no els tinc molt frescos...decidim agafar una guia electrónica...que et porta continuament a visitar els ascensors- jo diria que en 4 obres vem agafar l'ascensor. Amb la col-lecció que hi ha, imagina quans cops hi vem anar.

La Monalisa esta enmarcada amb un vidre i amb molta distancia pots veure el mateix que en una fotografia... i no sé de què més queixar-me. Perdoneu, m'encanta.

Però ningú podrà dir que Paris no és mágica i que sí, és per anar acompanyada, a menys que siguis una gran romàntica, i que és especial.

M'he quedat amb les ganes de veure algún espectacle de mim o clown en algun cafe teatre. No ho vaig trobar...i el Marcelo va reservar entrada pel Moulin Rouge però ens van trucar un dia abans dient que no confirmaven la reserva perquè no tenien entrades. WUAK, Wuak, wuac...

però si aneu al Pompadour, té una plaça en forma de woc on actúen mims, clowns, mags.... al carrer. Actuen al mateix lloc i s'esperen a que acabi un i es prepara l'altre. I alguns dels actors es quedaven a veure el que feia l'altre. Vaig veure un parell que em van entretenir molt.

És una pena marxar de França sense tastar el seu amor pel mim i el clown. Planificació!!!!!!

MÉS PÀGINES PER OMPLIR

Ahir nit vaig entrar al blog de l'Alba. Vaig disfrutar-lo molt i volia deixar una petjada meva, però havia de fer-me un compte... així que decididament m'hi vaig posar. Aquest és el resultat d'un blog fotografic personal:
http://www.flickr.com/photos/25542779@N03/?saved=1

hi esteu convidats!

LES ENERGIES DELS AMICS

Plena d'energia alimentada de trobades amistoses de sempre i noves.
Les holandes han fet vincle ultimament amb barcelona. Aquest cop l'Ursula i la seva persona (dos grans amigues en una) han visitat i compartit una estona amb mi i amb els nostres sens-sentits de la vida.
Explicant entre rialles els nostres desitjos i frustrasions, em recordat de nou que fàcil es estimar una amiga quan tot va sobre rodes (fins i tot quan les coses no van bé). Un bar eclipsat per la nostra eufória, les nostres parides i un vol de pipes que es vuida en un mocador de closques que rebossa. Una amanida de salmó sense salmó. Una camamilla per apat acompanya la nou vinguda Glòria que arriba de viatje amb mil queixes per explicar el seu meravellós viatje. Situacions de la vida que costen de canviar amb la sinceritat de dir que dur que es fa passar-les i dubtes del futur que queden al aire, encara que es parlin fins que calgui. Una recent vinguda de París que explica el mal de peus i el fred. El romanticisme enlloernat per les visites turistiques d'una ciutat que no pot fer-se més gran i més interessant.
tres amigues petant la xerrada. Aixó és tot. Però és el més gran que hom pot tenir.

Una trucada d'una gran amiga, que mutuament anyorem veure'ns les cares per lleguir als ulls, la felicitat o quelcom que ens envolti. Records de problemes pendents, anuncis de noves aventures futures i previstes. En conclusió, amistat. Què omple més a una persona que l'amistat?

Les veritables amistats son per mi, aquelles que on no hi té lloc l'0rgull, les mascares, els egos... aquelles que et coneixen i estimen els teus defectes i alhora saben anunciar-los sense més ni més. Simplement per riure'ns de les nostres batalles i ser conscients de on és el nostre lloc.
Aquelles que entenen que no és fàcil trobar-te per questions personals o laborals tot i que les anyoren i es proven de trobar...... però on , per part de ambdues parts, no hi ha pors d'aquesta llunyania que simplement és la vida i el dia a dia que s'interposen en el camí...i que tots sabem que son també importants.

Aquesta és una oda a les meves amigues. Us estimo perque sempre hi sou i perque a canvi de res, em feu aquest regal.

PASSATS 3 MESOS...DIA NOU

Desprès de tres mesos torno a donar una ullada al blog secret (ja que encara no l'he dit a ningú) per veure l'inevitable: continua igual.

DIA ESTRANY:
Hi ha dies que et lleves com qualsevol dia, et dutxes, t'arrecles i comences com cada dia.... però el dia es va torçant sense cap fatalitat concreta....pero sents que les coses no estan resultant com ho tenies planejat. Les coses canvien i ja no saps quin es el teu rumb. L'agenda no compleix amb els seus proposits. Però en el fons, disfrutes del no saber que passarà .... i del no saber amb qui et veuras, que faràs.... tinguem en compte que soc la cosa més planificadora del món i que tremolo quan la vida em sorprèn.
Perduda en la meva estimada i anyorada ciutat amb temps mort per endevant m'apropo a la primera biblioteca que trobo i trio, com diria un gran amic meu, un llibre de filosofia barata del J. Bucay...y sorprenentment en dos hores ja estic a punt d'acabar-lo i , pateticament em sento identificada i enganxada als contes que relata. Sento la necessitat de conectar-me amb mi mateixa i estimar-me. La sort em vé de cara ja que el meu amor té planificada una trobada d'amics i decideixo apostar per mi. Jo decideixo quedar-me a casa fent el que vulgui. Buscant aquells espais intims de fer el que un vol quan esta sol i ...com es disfruta de no fer res i sentir que estas fent molt per tu.
Disfrutant d'una xerrada pel messenger amb un amic a les holandes, del teu blog que ningu llegueix... és una bona nit de divendres.