divendres, 11 d’abril del 2008

OH PARIS!


Rescato París, ja 3 semanas enrera, per acompañar la imatge.

Aconsello la visiteu a l'estiu, ja que el fred era important.

Resumint: és moooooolt gran, massa ple de preciositats per veure (una semaneta estaria genial), les terrassetes insufribles pero precioses (es exagerat lo apretat que esta tot) ara entenc perque les parissines estan primes (la gent que he vist era tota de postal, perfectes) sols pel boulevard del clichy, on trobaras el Molin Rouge, la gent tenia un asquecte ramblesc o ravalero.

Els formatges: reafirmo que son mooooolt bons, acompanyats amb un bon vi -primera vegada que gaudeixo d'un vi negre, mmmmm- i de postres uns fressons.

I per primera vegada també, he provat la sopa de ceba que tan li agrada a ma mare, tot i que mai ens n'ha fet- i mmmmmmmm....... he descobert un plat més per la col·lecció.

Els aparadors son perfectes amb preus intocables. L'Alba, mi princesa pensante, m'ha vingut molts cops al cap. Si pugués regalar ciutats o païssos, no duptaria per quí seria P.

Els metros son molt útils, tant que és veu un desgast.

La piràmide del lovre és preciosa, és com veure un diamant gegant clavat a terra, i dóna un aire modern a l'edifici del museu, que tampoc es queda curt...i després, entras a dintre i et perds. Donat que els dos anys de francès no els tinc molt frescos...decidim agafar una guia electrónica...que et porta continuament a visitar els ascensors- jo diria que en 4 obres vem agafar l'ascensor. Amb la col-lecció que hi ha, imagina quans cops hi vem anar.

La Monalisa esta enmarcada amb un vidre i amb molta distancia pots veure el mateix que en una fotografia... i no sé de què més queixar-me. Perdoneu, m'encanta.

Però ningú podrà dir que Paris no és mágica i que sí, és per anar acompanyada, a menys que siguis una gran romàntica, i que és especial.

M'he quedat amb les ganes de veure algún espectacle de mim o clown en algun cafe teatre. No ho vaig trobar...i el Marcelo va reservar entrada pel Moulin Rouge però ens van trucar un dia abans dient que no confirmaven la reserva perquè no tenien entrades. WUAK, Wuak, wuac...

però si aneu al Pompadour, té una plaça en forma de woc on actúen mims, clowns, mags.... al carrer. Actuen al mateix lloc i s'esperen a que acabi un i es prepara l'altre. I alguns dels actors es quedaven a veure el que feia l'altre. Vaig veure un parell que em van entretenir molt.

És una pena marxar de França sense tastar el seu amor pel mim i el clown. Planificació!!!!!!